ARTISTES
En aquest apartat parlarem dels artistes que anirem veient durant tot el curs.
Luz Broto
Luz Broto (Barcelona, 1982) és una artista catalana que viu i treballa a Barcelona.[1][2]
És llicenciada en Belles Arts i va obtenir el DEA en el doctorat Art en l'era digital. Creació intermèdia per la Universitat de Barcelona (2007). Ha desenvolupat intervencions específiques a 2 galeristes, 299 artistes...(Estrany - De la Mota, Barcelona, 2012), Performing Politics (Institut für Raumexperimente, Berlín, 2012), Die Fünfte Säule (Secession, Viena, 2011), 2011 Lumens (Museu de Valls, Tarragona), Impossibilitats(Fundació Guinovart, Lleida, 2011), BCN Producció (La Capella, Barcelona, 2010) i Oscuro y salvaje (Inéditos, La Casa Encendida, Madrid, 2010), entre altres.
Anna Galí
Amb formació acadèmica en Matemàtiques, ja des de l'adolescència li havia interessat la fotografia com a mitjà d'expressió, potser per haver-la viscut de prop a través dels seus germans i de la cambra fosca que van instal·lar al garatge de casa dels meus pares en la seva infància. Va comprar la seva primera càmera en 1984 després d'un dur estiu de treball venent gelats a la Costa Brava. I ja mai va deixar de fer fotos.
Mireia Sallarès
(Barcelona, 1973) És una artista catalana. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Entre d'altres, ha exposat a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, al Museo de Arte Carrillo Gil (Mèxic), al Centro Cultural Montehermoso, al Círculo de Bellas Artes i la Casa Encendida de Madrid o el CA Tarragona. Sallarès utilitza el vídeo com una via d'investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produir relat a partir de la complexitat de la realitat.
Joan Fontcuberta i Villà
(Barcelona, 24 de febrer de 1955) És un artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
Fou premi David Octavious Hill per la Fotografisches Akademie GDL d'Alemanya el 1988, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França el 1994, Premi Nacional de Fotografia, atorgat pel Ministeri de Cultura d'Espanya el 1998, Premi Nacional d'Arts Visuals el 2010, Premi Nacional de Cultura 2011, Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles 2011, així com president de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya. El 2013 va rebre el Premi Hasselblad de Fotografia, i en 2016 el Premi Ciutat de Barcelona en Assaig i Humanitats. En 2020 la Université Paris VIII li ha concedit el títol de Doctor Honoris Causa.
Andrés Hispano
L'Andrés Hispano és realitzador audiovisual, comissari d'art, pintor i escriptor d'articles.
Ha comissariat moltes exposicions i treballa com a realitzador i com a comissari en algunes ocasions amb Fèlix Pérez-Hita.
Sol escriure a La Vanguardia, tot i que també ha escrit llibres com David Lynch, claroscuro americano o No tocar, por favor: el museo como incidente
MERCÈ ALSINA
Mercè Alsina va néixer a Cardedeu, l'any 1966. És crítica d’art i membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art. Ha comissariat diverses exposicions i ha publicat en diferents formats sobre art. En l’àmbit docent, ha impartit i dirigit diversos cursos. Actualment és professora del mòdul de projectes expositius del Màster en Exteriorisme.
CHEMA MADOZ
Chema Madoz va néixer a Madrid, l'any 1958. És un fotògraf espanyol i es va formar a la Universitat Complutense de Madrid. Ha realitzat moltes exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i la seva obra és molt respectada per la crítica. Amant del blanc i negre. Les seves obres recullen imatges que juguen amb la imaginació, les perspectives i les textures.
WILLIAM KENTRIDGE
Nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, en 1955, William Kentridge és una de les veus de referència en l'art contemporani internacional. Creador dels seus dibuixos, s'han presentat en museus arreu de tot el món.
Les creacions de William Kentridge fan referència a la seva ciutat d'origen, Johannesburg, a la història de Sud-àfrica i l'apartheid, però, sobretot, toquen qüestions universals: la naturalesa de les relacions humanes, la memòria, la dominació i la culpa o la dissecció del poder.
