top of page

curtmetratge : Moony's family

​

procès

Preproducció

Idea inicial: La primera idea va ser fer un videoclip per una cançó, posteriorment  vam veure que no ens motivava gaire i vam decidir canviar de tema per el curt.

​

Idaa final: Després de donar-li voltes i més voltes al tema sobre  del que volíem fer el video,  vam voler fer un mockumentary sobre la familia de la Moony, una gossa que aporta alegra al món. D'aquesta manera ressaltem la importància i l’efecte que tenen aquests animals sobre les nostres emocions.

​

​Storyline: A Través de les imatges de la moony (protagonista), i varis testimonis es narra l’importància de la gossa per a cada personatge. Donant a veure així la importància que te en les seves vides l’animal.

​

Storyboard:

Escaleta: 

​

Guió literari: 

 

Etòleg: Gregori Moreno

Germana Gran: Ainara Moreno

Germana Petita: Cristina Saborit


 

PLATJA

 

-Moonita! Eo!

 

OFICINA 

 

X: ¿Bien o mal? Gravem algo més?

Y: Esque estic pensant, estic pensant...

 

G: Els gossos han demostrat ser uns animals molt importants en la civilització humana. Gràcies a ells els humans passegen, sinó no sortiríem de casa. Gràcies a ells tenen una família i sense discutir, perquè els gossos mai discuteixen, els hi dónes l’opinió que vulguis i no hi ha cap problema.

 

CARRER

 

A: ¿Pero camino? 

X: Espera.

 

A: Nunca he entendido porqué los humanos piensan que los animales son inferiores a nosotros. Cuando realmente sin ellos estaríamos amargados siempre, literalmente, yo prefiero antes a los animales que a las personas. En fin, ellos no discuten tampoco y nos ayudan a nosotros a sentirnos mejor. A mí, Moony, básicamente, me acompaña en mis crisis existenciales cuando las vivo.

 

OFICINA

 

G: Es mouen en quatre potes, tenen una gran estabilitat, tenen una fonaments gravitatòria importants i permeten que el seu estat d’equilibri, inclòs el psicològic, es transmet als humans. D’aquesta manera els humans sempre serem equilibrats psicològicament i físicament.

 

CARRER

 

A: Porque odio a mi familia, siempre estoy deprimida.

 

BANY

 

C: Que més dic? Que més dic?

C: Una vegada, vam entrar a casa i estava tot ple de merda, merda aigua, era diarrea. No sé, tenia com bitxos a la panxa, vam entrar i jo estava sense sabates, i vaig trepitjar una merda, amb mitjons. Quan vaig entrar a la meva habitació, estava tot ple de merda i ple de papers de vàter trencats pel terra.

 

OFICINA

 

G: Són animals excepcionals, que ens permeten als humans ser més humans. Sense gossos, nosaltres ens tornaríem gossos.

 

BANY

 

X: Cris, ¿cuándo te queda?

C: Tia, pots callar-te que estic cagant? Gràcies.

 

PARC

 

*Sorolls

bottom of page