OFF
Bellera
En aquest apartat esmentarem totes les sortides que realitzarem fora del centre relacionades amb l'assignatura.
PANORÀMIC
Ana Galí
​
El dia 20 d’octubre vam anar amb la classe a veure tres exposicions al Panoràmic, però, principalment ens vam centrar en la exposició de l’Anna Galí, Time On Quaaludes And Red Wine. La seva obra composta per un vídeo i imatges personals del seu difunt fill, ens parla de l'evolució del seu fill desde la infantesa, fins a la adolescencia, on exposa voluntàriament a les xarxes “ la seva part fosca” amb la seva addicció a les drogues, de manera que desgraciàdament al final, li cobra la vida. Al mostrar aquest canvi tan radical de la vida del seu fill, i la seva addicció, a través d’arxius de la pròpia galeria privada del fill, et deixa sobtat i et fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida.
Cal recalcar que per a l’Anna, el seu fill, i protagonista del video, no era només un “yonki”, sino que era una persona maravillosa, que tenía un potencial increíble, i que malauradament va caure en el món de les drogues sense saber sortir-hi. Un altre fet que cal destacar es que aquest vídeo, per a l’Anna Galí, li va servir per a superar el dol de la mort del seu fill, de manera terapèutica, i també per a transmetre el missatge que volia.
Personalment vaig trobar aquest projecte molt interesant i també reflexiu.Trobo que la artista i creadora del video, ha estat molt valenta al exposar tan àmpliament al seu difunt fill, i admiro moltíssim el seu treball. El fet també, de que al final de la exposició vam poder parlar directament amb ella, i formular-li les nostres preguntes i inquietuds sobre el seu projecte, en diu molt de la seva dedicació per el seu treball.
Andrès Hispano
També vam visitar l'exposició del Andrés Hispano, en la qual es parlava de la extimitat i els seus orígens. Aquesta exposició estava dividida en varies parts ;
en la primera ens presenta un recull de antigues fotografies Mug Shots, les quals simbolitzen la nula intimitat que tenien, i tenen, els reclusos a les cel·les. Just després de la primera part de l’exposició, ens trobem amb un recull de antigues fotografies dels manicomis, en els quals es duien a terme molts experiments amb les persones, i tampoc no tenien cap tipus d’intimitat, ja que s'exposava tot en els experiments. Posteriorment hi havia un altre recull de fotos de presoners, pero en aquest cas eren fotografies dels reclusos encadenats , i no Mug Shots. A continuació en trobem el següent recull de fotografies, en aquest cas, fotografies , també antigues, familiars, les quals van ser recopilades per col·leccionistes. Aquestes imatges mostren com les fotos que son oblidades per uns, son aprofitades per altres, i tanmateix exposen la intimitat d’aquelles famílies que van abandonar les fotos. Posteriorment i quasi per acabar, ens trobem amb el penúltim recull de antigues imatges, en el qual es mostra els inicis de la professió dels paparazzi, i la invassió de la intimitats que aquests suposaven per a la gent famosa, important i influent del moment. Finalment ens trobem amb el següent recull de fotos, el qual està protagonitzat per fotografies fetes des de una mateixa finestra, que captura els moments íntims tant dels veïns, com de la gent que hi passa per el carrer al que dona a la finestra.
William kentridge-ccb-
A través de l’animació, el dibuix, el cinema, la música o el teatre, l’artista sud-africà William Kentridge ha construït una obra tentacular, que barreja tècniques i disciplines. La mostra és una oportunitat única per veure algunes de les obres més emblemàtiques de Kentridge: tapissos de gran format i la sèrie completa dels onze curtmetratges d’animació Drawings for Projection al museu CCCB de Barcelona
La sèrie completa de curtmetratges Drawings for Projection
L’exposició presenta per primera vegada la sèrie completa d’onze pel·lícules d’animació Drawings for Projection, una sèrie que l’artista va iniciar l’any 1989 i que el va donar a conèixer internacionalment en el món de l’art. Kentridge va acabar City Deep, l’onzè film del projecte, durant el confinament i es pot veure per primer cop a Europa dins la mostra del CCCB.
Els onze curtmetratges de la sèrie constitueixen una crònica crítica de la història sud-africana des de l’apartheid fins al present. Drawings for Projection són peces fetes amb una artesanal i laboriosa tècnica d’animació. Kentridge crea dibuixos amb carbonet i pastel que modifica esborrant, afegint i tornant a treballar els elements. Filma cada estadi del procés i el modifica contínuament, a vegades deixant al full «restes fantasmals» de les marques prèvies. Kentridge visualitza, d’aquesta manera, el pas del temps i l’estratificació de la memòria, un dels temes principals de la seva obra.
Amb aquesta exposició, el CCCB no només vol aprofundir en l’obra i la trajectòria artística d’un creador fonamental, sinó també plantejar reflexions sobre els reptes del postcolonialisme i la dialèctica entre el poder, els marges i l’exclusió en l’actualitat.
​Les creacions de William Kentridge fan referència a la seva ciutat d’origen, Johannesburg, a la història de Sud-àfrica i a l’apartheid, però, sobretot, toquen qüestions universals: la naturalesa de les relacions humanes, la memòria, la dominació i la culpa o la dissecció del poder.
L’univers creatiu de Kentridge en dibuixos i tapissos de gran format
A «William Kentridge. El que no està dibuixat» també podem veure set dibuixos en paper que reten testimoni del laboriós procés creatiu de les pel·lícules de Drawings for Projection i una selecció de nou tapissos de gran format, que l’artista realitza en col·laboració amb l’Stephens Tapestry Studio de Johanesburg, taller local que dona feina a dones de la zona.
Els tapissos presenten siluetes fosques, figures molt identificables que van apareixent al llarg de l’obra de Kentridge. Mostren imatges de persones que porten càrregues (refugiats, manifestants, pelegrins), que per a l’autor simbolitzen les crisis, les guerres i els problemes que assolen Sud-àfrica i la resta del món.
Elogi al Malentès
INTRODUCCIO A LA EXPO: Les obres de catorze artistes ens conviden a reflexionar sobre el conflicte que genera el malentès i l’oportunitat de descobrir un nou punt de vista, materialitzant alguns malentesos en objectes.
AUTORES: Les obres exposades corresponen a les artistes Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala i la comissària de l’exposició és la historiadora de l'art i crítica cultural, Joana Hurtado.
​
DATA O PERIODE: L’exposició «Elogi del malentès» es podrà visitar a la sala SET del Museu de Granollers del 22 de gener al 14 de març de 2021.
​
ESTIL O CORRENT: Art contemporani, arts plàstiques i audiovisuals.
DESCRIPCIÓ OBJECTIVA, DENOTACIO: L'exposició ocupa un espai del museu de Granollers i és tot ple de paret i amb un gran espai al mig amb una de les obres de l'exposició. Aproximadament cada paret té entre dues i tres obres i cadascuna té diferents tamanys, ja que, hi ha una amb moltes fotografies però d'altres que ocumpen menys .
​
DESCRIPCIÓ D'UNA PEÇA (carta): Aquesta obra de l'exposició és una carta redactada per un ciutadà de cuba, el qual participava en un concurs realitzat per la autora, en el que demanava que ciutadans cubans que volguessin sortir del país li escrivissin una carta d'amor, i la millor (triada per un jurat de prostitutes) seria l'afortunat de poder casarse durant 10 anys amb la artista (que era de fora del país, i per tant en la situació actual de cuba, en la que es pot sortir del país només en cas de casarte amb un extranjer, li conseguia al guanyador la llivertat de poder sortir de Cuba).
​
DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA,CONNOTACIÓ (SIGNIFICATS, IDEES): Parlant de l'obra descrita anteriorment, podem dir que ens que pensar molt, ja que, és una forma de criticar, a través de l'art, el sistema d'aquest país comunista utilizan la carta d'amor de manera irónica, ja que l'única manera legal de sortir del país és per "amor" (posat entre cometes ja que es por realizar sense amor entre la parella). Ademés trobo que aquesta obra provoca sentimients contradictoris, ja que per una part és una forma original de criticar el sistema del país, però per altre part i personalment em genera incomoditat el pensar que un altre cop ens trobem amb el personatge blanc amb actitud de salvador. Ademés que es trist veure com només una persona (i home) podrà "escapar" del país.
OPINIÓ PERSONAL: Tot el conjunt de l'exposició em fa que pensar, encara que no hi hagi pogut saber profundament de què tracten, són unes obres molt interessants, reflexives i que donen molt per debatir, ja que, totes les obres són completament diferents, però tracten la mateixa base, és a dir, els malentesos.
BLANK
INTRODUCCIO A LA EXPO: Partint de l'àlbum familiar autobiogràfic, l'artista desenvolupa una autocrítica al voltant de la representació occidental de l'Àfrica subsahariana. L'artista assenyala certs modes del llenguatge fotogràfic utilitzat pels turistes occidentals que han sobreviscut des de l'època colonial. Els estereotips que es construeixen aleshores es forgen a partir de la clara distinció entre un «ells» i un «nosaltres», fet que fa relacions jerarquitzades.
​
NOM DE L'AUTORA: Lurdes R. Basolí.
​
DATA O PERIODE: Del 21/01 al 28/03 a Rocaumbert.
​
ESTIL O CORRENT: Contemporani
DESCRIPCIÓ OBJECTIVA, DENOTACIO (TECNICA, MATERIAL, MIDES, DURADA...): L'exposició era en un espai molt ampli i estava distribuït en diverses parets:
1a paret: fulls d'un àlbum on hi ha fotografies del viatge que va fer ella amb la seva família el 1998.
2a paret: en aquesta paret hi ha una imatge en gran que és la portada de la seva obra. Al costat hi ha una projecció (vídeo) on hi surten vídeos del viatge que va fer el 1998.
3a paret: una línia cronològica on hi ha fotografies que es van enviar per whatsapp la Lurdes i amb el noi de l'Àfrica amb el qual van establir una amistat
4a paret: segueix la línia cronològica amb les imatges i al costat hi ha el continent de l'Àfrica invertit de color negre menys una part del continent que és en blanc i una línia vermella que fa de frontera. Per acabar, al costat del continent de l'Àfrica hi ha unes fotografies en blanc i negre de senyors mostrant superioritat.
​
DESCRIPCIO DETALLADA DE UNA PEÇA: (Vídeo) El vídeo mostra imatges de quan la Lurdes i la seva família van anar a l'Àfrica el 1998. Ells graven vídeos dels moments i es recopilen en aquest vídeo. Les imatges mostren els habitatges que hi ha, moments de balls... Segons va dir la Lurdes vam veure un capítol dels vídeos que es podien projectar, és a dir, només vam veure una petita part de tot el que van gravar en aquell viatge.
PROJECTE : Després de veure l'exposició vam pujar a la planta superior i vam fer una activitat en petits grups, jo i el meu grup vam escollir l'activitat on en van donar una serie de fotografíes i haviem de fer una composició amb ellles.
Hi havien fotografies de la vida quotidiana tant dels massai com de la familia de la autora, i ademés també imatges del prototip que ens venen als documentals de com viuen els Massai, quan en la realitat les seves vides no son tant diferents de les nostres.
La composición final que va quedar va ser la de la image (3 cercles). Al cercle del mitg hi vam posar les imatges de la vida quotidiana dels Massai, fora d'estereotips. En el seguen cercle (el qual estava més separat del 1r cercle) hi vam posar la imatge estereotipada que ens donen de la vida dels africans, lluny de la realitat, per aquest motiu vam posar el cercle mes lluny del 1r. Finalment vam posar l'últim cercle (envoltant al 2n), on hi sortien imatges de la vida quotidiana de la família (blanca) de l'autora.
​
OPINIÓ PERSONAL: M'ha agradat molt, ja que el tema és bastant important, i ademés trobo molt correcte que ho hagi tractat a través dels seus propis errors.
