glossari
En aquest apartat hi podem trobar les paraules més inusuals que ens hem anat trobant durant el recorregut de la matèria.
-
Happening
Un happening (en català, "esdeveniment") és un esdeveniment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle XX, similar a una Performance
​
​
-
Performance
L'art d'acció o acció artística (performance és un anglicisme) és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple.
​
​
-
Instal·lació
En gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador
​
​
-
Not art
Tot allò que no es considera art.
​
-
Art conceptual
L'art conceptual és un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa. No dóna cap importància a les habilitats físiques ni tècniques, ni als aspectes estètics o materials
​
​
-
L'extimitat
És la paradoxa segons la qual la intimitat perd el caràcter privat per esdevenir pública; la nostra privacitat ha esdevingut tan important que cal mostrar-la, sobretot l'exposició a les xarxes socials de la intimitat per buscar l'aprovació dels altres. Les fotos de les bodes, del Nadal, de la calçotada, dels fills… tot ha esdevingut d'alguna manera públic, o si més no, no privat. Això, segons els psicòlegs, provoca un canvi en la nostra imatge, en la forma en què ens relacionem amb els altres, i no és innòcua.
​
​
​
-
L’ull i la visió, òptica, càmera fosca:
Si els nostres ulls poden veure un objecte, és perquè la llum els arriba des d'aquest. Aquesta llum travessa la còrnia, entra per la pupil·la i travessa el cristal·lí. La llum llavors es projecta sobre la retina, on els cons (per als colors) i els bastons (en blanc i negre) passaran els estímuls rebuts al nervi òptic que va fins al cervell. Hi ha dos nervis òptics per ull, un per a cada meitat del camp visual. En el quiasma òptic s'ajunten els quatre nervis, però després se separen. Els dos nervis òptics corresponents a l'esquerra de l'ull (dreta del camp visual) aniran junts a l'esquerra, i viceversa, els de la dreta (esquerra del camp visual) també aniran junts. D'aquesta manera es formarà una imatge totalment inversa a l'escorça cerebral, és a dir que, per exemple, el quadrant superior dret del camp visual es projectarà a la part inferior esquerra de l'escorça visual.
​
​Una cambra fosca és una petita habitació al qual se li han tapat totes les escletxes i entrades de llum de l'exterior per evitar que aquesta faci mal les substàncies químiques, el paper i tot el material sensible a la llum que s'usa per al revelat fotogràfic.
-
Orígens de la fotografia:
Els inicis història de la fotografia es remunten en l'Antiguitat, durant el segle xviii, amb el descobriment de la cambra fosca (o càmera obscura) i l'observació d'algunes substàncies visiblement alterades per l'exposició a la llum. La unió d'aquests dos fenòmens va portar a la captura d'imatges.
The Window at Le Gras, primera fotografia realitzada per Joseph Nicéphore Niépce
-
Pictorialisme:
El pictorialisme és un corrent fotogràfic de pretensions artístiques que es desenvolupa a nivell mundial (tot i que principalment a Europa, Estats Units i Japó) entre finals dels anys 1880 i el final de la Primera Guerra Mundial.[1]
Els autors distancien de la realitat perquè les seves fotografies siguin només imatges i no una mera reproducció de la realitat, motiu pel qual busquen deliberadament el desenfocament d'efecte. Formalment, la resolució plàstica derivada de la imatge borrosa i els temes que trien els pictorialistes, assenyalen una forta influència de l'impressionisme.
The White Sail, del fotògraf Alvin Langdon Coburn
Winter, Fifth Avenue, del fotògraf Alfred Stieglitz, 1892
Morning, del fotògraf Clarence H. White, 1908
-
Fotoperiodisme i fotografia documental :
El fotoperiodisme, periodisme fotogràfic, periodisme gràfic, fotoreportatge o reportatge gràfic és un gènere de fotografia i també de periodisme. Els professionals que s'hi dediquen són coneguts generalment com a fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent.
Es diferencia d'altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d'un coneixement de l'actualitat política, social i cultural
-
Nova visió:
La Nova Visió, també conegut com a Neues Sehen o Neue Optik va ser un moviment artístic no específic de la fotografia que es va desenvolupar en la dècada de 1920. Aquest moviment es relaciona directament amb els plantejaments de la Bauhaus. La Nova Visió considera la fotografia com una pràctica artística autònoma amb les seves pròpies lleis de composició i il·luminació, a través de la qual l'objectiu de la càmera es converteix en un segon ull per poder mirar el món.
Aquesta nova mirada es basa en l'ús d'enquadraments sorprenents, en la recerca del contrast en les formes i en la llum, en l'ús de plànols en picat i contrapicat, etc. És coetani a la Nova objectivitat amb la qual comparteix la defensa de la fotografia com un mitjà específic d'expressió artística, encara que Nova visió defensa l'experimentalisme i l'ús de procediments tècnics en l'expressió fotogràfica.
-
Fotomuntatge:
El fotomuntatge és un retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage.
-
Surrealisme
La fotografia surrealista és una tendència artística dins de l'àmbit de la fotografia amb l'objectiu de captar i expressar, per mitjà de la imatge, l'essència i inquietuds de l'ésser humà [cita requerida] a través de tècniques i temàtiques fotogràfiques que apel·len a el món de l'inconscient , de l'irracional i de l'oníric.
Dalí Atòmic, 1948 Philippe Halsman
Aquest fotògraf letó americà, conegut pels seus retrats surrealistes de personatges cèlebres de l'època. Va donar origen a el "jumping style". Les seves fotografies mostraven situacions divertides i fins i tot provocadores.
Fountain, 1917, presentat en l'exposició de Society Independent Artists, signada sota el pseudònim de R. Mutt.
Aquest artista i escaquista de el surrealisme francès, va ser el principal impulsor i creador de la tècnica que ell mateix va cridar a 1915 com ready-made o objecte trobat, a més, va tenir una forta influència en el moviment dadaista. Exalta el valor del que conjuntural, el fugaç i el contemporani.
-
Futurisme:
El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística. Procedeix del cubisme i és el primer moviment artístic que s'organitza com a tal, es reconeix i es defineix amb un manifest.
El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb tota la història de l'art passada. Rebutjava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporània, la innovació i les darreres tecnologies.
-
Dadaisme:
El dadaisme, també conegut com a moviment dadà,[1] va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó instaurat pel positivisme.
-
Street photography:
Fotografia de carrer o de carrer és la fotografia protagonitzada per la condició humana en llocs públics.
"Crufts Dog Show 1968" por Tony Ray-Jones
Alfred Stieglitz: "The Terminal" (1892)
-
Fotografia d’autor:
Fotografia d'autor és el gènere en el qual no s'avalua la tècnica ni una fotografia en particular, sinó la artisticitat de treball més ampli de el fotògraf.
-
Escola de Düsseldorf:
l'escola de fotografia de Dusseldorf és el nom assignat als fotògrafs que van estudiar amb Bernd i Hilla Becher a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf durant la dècada de 1970. Aquest grup es va dedicar a les imatges industrials en blanc i negre de la tradició alemanya anomenada nova objectivitat.
-
Fotografia humanista:
La fotografia humanista és un moviment que té com a objectiu principal remarcar la figura de l'ésser humà en les fotografies. Es tracta de capturar moments de la vida de les persones sense posar l'accent en res accessori que distregui la mirada.
Mare emigrant (1936) de Dorothea Lange és un exemple precursor d'aquest moviment.
-
Càmera subjectiva
En aquest cas, se'ns dóna un punt de vista intern per ficar-nos en la pell d'algun personatge de la història.
-
Càmera objectiva
La posició de la càmera ens dóna un punt de vista neutre, el d'algú que veuria l'escena des de fora.
-
Càmera fixa
La càmera està sobre un trípode i no fa cap moviment.
És molt usual a les pel·lícules antigues per la dificultat que suposava fer moviments de càmera en aquella època.
-
Panoràmica
Aquest moviment de càmera es caracteritza per moure's sobre el seu propi eix, ja sigui de forma vertical, horitzontal o oblicua.
-
Travelling
La càmera es desplaça per l'escena sobre uns rails. El moviment pot ser lateral o frontal (exemple dels dos tipus: escena final d'Amélie). També pot ser circular si la càmera gira al voltant del personatge.
-
Moviment lliure
És quan la càmera no segueix un moviment marcat. Pot fer-se amb grúa o amb la càmera a l'espatlla (steadycam).
-
Steadycam
​Càmera subjecta a l'espatlla de l'operador a través de cintes i suports que redueixen i dissimulen les vibracions, estabilitzen.
-
Muntatge
Combinació de diferents plans mitjançant l'edició.
-
Muntatge dialèctic
Consisteix en posar dos plans successius que per sí sols no tenen gaire significat, però que junts provoquen que l'espectador/a faci una associació que els doni sentit.
-
Muntatge altern
Se'ns mostren dues o més accions que passen alhora i convergiran al final (exemple: escenes de persecució).
-
Muntatge paral·lel
Se'ns mostren dues o més escenes que passen en llocs i moments diferents creant un estat d'ànim/associació d'idees en l'espectador.
-
Plà seqüència
Aquest pla ens mostra una seqüència ininterrompuda, es segueix l'acció en un sol pla i en temps real.
-
Continuïtat / Raccord
Es tracta de la relació entre plans que representa que passen un darrere de l'altre. És habitual gravar la mateixa escena en diferents moments/dies, per això s'ha de vigilar que la llum, el vestuari,... coincideixin a tots els plans. Quan això no es fa bé se'n diu error de raccord.
-
Llum creuada
S'il·lumina al personatge des de diferents punts, donant nitidesa i evitant ombres.
-
Llum picada
La llum ve des de dalt. Això dóna un aspecte cansat al personatge.
-
Llum contrapicada
La llum ve des de sota, ressaltant molt les ombres. És un recurs usual en les pel·lícules de terror.
-
Contrallum
La llum es troba davant de la càmera i dóna una imatge, o bé misteriosa, o bé confosa i poc definida.
-
Llum frontal
La llum es situa darrera de la càmera. Redueix el relleu, els detalls, deixa les figures molt planes.
-
Llum lateral
La llum ve d'un costat i aconsegueix l'efecte contrari que quan la llum és frontal. Es destaquen molt les figures, els contorns, i es deixa una de les parts a l'ombra.